Síntesi-Conclusió argumentada al estil Toulmin

Les TICs estan perfectament integrades en l'actual Societat de la Informació. Aquesta integració es desplega a partir de la recerca i gestió del coneixement. La necessitat de "construcció" del propi coneixement, augmenten a mesura que es desenvolupa la nostra societat. Els canvis, d'aquest context sociocultural, que es produeixen en ella, afecten directament al nostre entorn educatiu, que es nodreix de les noves tecnologies, per reforçar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

El concepte de Tecnologia Educativa ha resultat ser el més desconegut, el que més he hagut de concretar. Aquest nou fenomen, lligat directament amb la pràctica educativa, és de gran importància per tal de reflexionar sobre els mitjans i eines que fem servir.

Els autors dels mòduls de l'assignatura ens permeten conèixer molt més: mites sobre l'ús de les NT, la complexitat del seu avanç a les escoles, la resolució de problemes a través de la tecnologia... Així com Domènech i Tirado, autors de l'article de "Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia", que mantenen la relació estreta i les aportacions entre unes i altres.

Com a participant del debat afirmo que ha estat la millor tècnica d’aprenentatge significatiu, relacionant pràctica i teoria alhora. Ha proporcionat la reflexió conjunta dels conceptes més importants. S'observa també com s'han respectat els torns, els comentaris de companys i hem descobert el gust de compartir i intercanviar diferents visins extremistes, tant des del sociodeterminisme, com del tecnodeterminisme. Hem defensat, cadascun la seva posició, per aprofundir sobre els termes i relacions, més importants, de l'assignatura.

Com a consideració final, dir que el procés ensenyament-aprenentatge d'aquesta segona PAC ha estat, enriquidor, positiu i beneficiós per canviar i millorar la meva actitud davant les NT. Com a mestra he ensenyar una correcta utilització de les noves tecnologies, afavorint actituds crítiques positives entre els nens, també ciutadans de la Societat de la Informació. I com a membre del sector educatiu, fomentar la informatització de les aules i ajudar els companys a evitar “pors" davant el ràpid avanç de la Tecnologia Educativa.

Cal destacar la concepció constructivista en què ens hem basat durant tot el desenvolupament del treball, juntament amb el concepte d'aprenentatge significatiu, ja que hem pogut comprovar des d'on partíem, i on hem arribat, com s'han estructurat els nostres coneixements previs i com hem construït els nous conceptes en les nostres estructures internes.

El exemple de canvi conceptual personal, experimentat com a mestra, que he explicat al apartat de “Canvi Conceptual”, anterior; m’ha resultat com l'anècdota típica que sempre es compta entre companys, perquè serveixi com a experiència i valorar les accions dels altres, ja que un dia et pot tocar a tu aquesta mateixa situació, i has de modificar allò que pensaves que era el correcte, per alguna cosa més útil, més pràctic i proper a la realitat, que t'ajudi momentàniament i també a la llarga, i puguis aplicar-lo en altres esferes o contextos, no només en l'educatiu. Crec que tot canvi conceptual porta darrere un canvi actitudinal que ens permet millorar i interpretar de nou allò que crèiem après o veritable.

En conclusió ha estat un treball molt profitós. Les reflexions han estat sobre els materials ja estudiats i tot ha quedat plasmat al mapa conceptual final. M'agrada enriquir-me dels coneixements dels altres, i per això crec que l'espai de debat és una cosa essencial, perquè l'aprenentatge sigui constructiu.

Canvi conceptual sobre la relació C-T-S i Educació.

Expectatives, autoconfiança i èxit acadèmic

L'autoconcepte i la motivació de l'alumne no són únicament els factors amb influència de les expectatives del professor sobre el seu rendiment escolar, sinó que també són alhora dos factors influïts per aquestes expectatives:  

 "Debido al efecto sobre el autoconcepto y la motivación que tienen las percepciones del alumno sobre su profesor, el niño llega a adquirir estilos de trabajo más o menos adaptativos.  En un extremo, el alumno que percibe que sus profesores tiene altas expectativas de él desarrolla altos niveles de autoconfianza y está muy motivado.  Estará encantado con sus éxitos y luchará duro para superar sus fallos.  En el otro extremo, el alumno que percibe que su profesor tiene bajas expectativa de él desarrolla bajos niveles de confianza y de motivación.  Como resultado, se pone a la defensiva. El éxito le preocupa porque teme no ser capaz de mantenerlo y carece de recursos para sobreponerse a su fallos.  Estos dos estilos de conducta llevan a niveles altos o bajos de éxito académico (...) El alumno sobre el cual se mantenían expectativas bajas se ve atrapado en un círculo vicioso"

C. Rogers (1987). Psicologia social de la enseñanza (pág.61) Madrid: Visor/MEC

D'acord amb aquesta important relació, més coneguda com a "Efecto Pigmalión", podeu gaudir d'un article que ens ajuda a evitar aquesta "profecia d'autocompliment":

FEU CLIC AQUÍ

Assessorament Psicopedagògic: crisi d'ira

Les quatre principals dificultats, amb les posibles estratègies d’actuació concretes, del professors per abordar i afrontar aquesta problemàtica conductual, com es el cas d’alumnes amb crisi d’ira, son:

1. La intervenció no es produirà fins que no hi hagi una agressió, una baralla o una acció violenta.   Estratègia: com a profesionals ens em d’anticipar a les crisis, i es important que si encara així es produeix, el primer de tot es separar al alumne de l’escenari de conflicte, i introduir a altres adults o figura de confiança.

2. La crisi és el pitjor moment per enfrontar el problema perquè les posicions estan molt polaritzades, les emocions estan a flor de pell i s'han trencat les vies de diàleg.   Estratègia: la intervenció en ple moment d’agitació es negativa, ni se le ha de parlar, ni fer reflexional, el millor es estar al seu costat, i porta’l a un espai tranquil, i a mesura que va tornant a la calma, deixar que ens expliqui que ha sentit.   S’ha de conversar en el noi, deixant un temps per pensar, que expressi el seu malestar i establir acords o consequències per altres situacions.

3. Si només s'actua quan es produeixen crisi violentes s'està, indirectament, i probablement de forma inconscient, estimulant la violència i caient en el parany de retroalimentar les males costums i els comportaments indesitjats.  Estratègia: Es necessari que es tracti amb el alumne de forma continua, fent reunions de forma periodica, recordant acords i esconltant els seus sentiments.  Hem de mostrar interès per fer conscient a l’alumne de la situació i de les conseqüències que es poden produir, aportar-li seguretat i confiança...

4. Si s'espera a que aparegui la crisi s'està posant una barrera entre el problema i la crisi. Es pensa que només hi ha conseqüències, que no hi ha causes profundes, el que impedirà l'afrontament constructiu del conflicte i la seva transformació.    Estratègia: actuar abans de la crisi, observar per detectar risc de dificultat adaptativa,  ajudar al alumne a anticiparse i elaborar respostes per evitar sitaucions de conflicte, recordar-li acords anteriors, triangulació, mostrar-li el nostre respecte i calmar-lo, reconeixent el seu estat d’anim.