Assessorament Psicopedagògic: crisi d'ira

Les quatre principals dificultats, amb les posibles estratègies d’actuació concretes, del professors per abordar i afrontar aquesta problemàtica conductual, com es el cas d’alumnes amb crisi d’ira, son:

1. La intervenció no es produirà fins que no hi hagi una agressió, una baralla o una acció violenta.   Estratègia: com a profesionals ens em d’anticipar a les crisis, i es important que si encara així es produeix, el primer de tot es separar al alumne de l’escenari de conflicte, i introduir a altres adults o figura de confiança.

2. La crisi és el pitjor moment per enfrontar el problema perquè les posicions estan molt polaritzades, les emocions estan a flor de pell i s'han trencat les vies de diàleg.   Estratègia: la intervenció en ple moment d’agitació es negativa, ni se le ha de parlar, ni fer reflexional, el millor es estar al seu costat, i porta’l a un espai tranquil, i a mesura que va tornant a la calma, deixar que ens expliqui que ha sentit.   S’ha de conversar en el noi, deixant un temps per pensar, que expressi el seu malestar i establir acords o consequències per altres situacions.

3. Si només s'actua quan es produeixen crisi violentes s'està, indirectament, i probablement de forma inconscient, estimulant la violència i caient en el parany de retroalimentar les males costums i els comportaments indesitjats.  Estratègia: Es necessari que es tracti amb el alumne de forma continua, fent reunions de forma periodica, recordant acords i esconltant els seus sentiments.  Hem de mostrar interès per fer conscient a l’alumne de la situació i de les conseqüències que es poden produir, aportar-li seguretat i confiança...

4. Si s'espera a que aparegui la crisi s'està posant una barrera entre el problema i la crisi. Es pensa que només hi ha conseqüències, que no hi ha causes profundes, el que impedirà l'afrontament constructiu del conflicte i la seva transformació.    Estratègia: actuar abans de la crisi, observar per detectar risc de dificultat adaptativa,  ajudar al alumne a anticiparse i elaborar respostes per evitar sitaucions de conflicte, recordar-li acords anteriors, triangulació, mostrar-li el nostre respecte i calmar-lo, reconeixent el seu estat d’anim.