La separació dels pares: moment crític

La separació una situació difícil i molt dolorosa per a la parella, però és molt pitjor per als fills. La parella de pares, perd una relació, els seus somnis, la seva identitat com a família i parella, els seus amics en comú, la seva vida econòmica ... Però als fills els passa el mateix, pateixen i se senten atrapats en una vida emocional fora de el seu control.

Quan es decideix trencar els llaços de parella és important que els progenitors es donin la possibilitat de buscar una orientació professional de com dur a terme la separació sense que això afecti negativament a la família, i sobretot al fill o fills en comú.

Com a pares, i deixant de banda els conflictes en parella, s'ha de buscar el benestar del nen, i la recuperació de la "normalitat" en la seva vida diària. Podem valorar alguns consells de forma general per als pares en aquesta situació:

• Respondre a les preguntes del nen amb sinceritat, explicant i valorant els sentiments d'amor i afecte, apartant tots aquells sentiments de culpabilitat.
• Regalar nous moments, nous ambients i situacions familiars, mai ambregals.
• Acordar nnormes bàsiques i conseqüències similars davant els comportaments del teu fill, aquest amb tu o amb el teu exparella. Decidir entre els adults, el fonamental per a ell o ella.
• Facilitar i fomentar en els nens la necessitat de mantenir el contacte amb l'altra part de la parella.
• Reforçar positivament, el seu treball a l'escola, no hem de deixar que es desenganxi de la seva tasca com a alumne.
• Evitar que els nens siguin missatgers entre les parts, intentant comunicar privadament amb la teva exparella.

PARTICIPACIÓ DE LA FAMILIA: ÈXIT ASSEGURAT

La participació de les famílies, dins del centre educatiu, és un important factor de l'èxit acadèmic dels fills com demostren tots els estudis sobre èxit escolar. Participar, és un gran benefici, és el més adequat perquè els professors i les famílies puguin consolidar la seva competència com a pares i professorat, respectivament. Això comporta a la millora de la comunicació i de confrontament positiu. Les famílies implicades descobreixen per elles mateixes que són importants en l'educació dels seus fills i que es poden sentir còmodes a l'hora de comunicar-se amb el professorat, descobreixen com funciona l'escola o institut, sentint pertanyents a la comunitat educativa, i aprenen estratègies i habilitats que els poden ajudar en el seu dia a dia.

Els professors, gràcies a les famílies, vam aconseguir una major comprensió de les dificultats personals implicades en l'educació dels nostres alumnes i aprendenemos d'ells. De la mateixa manera, ens sentim aocmpañados i animats per la implicació dels pares, cosa que és percebuda pels alumnes, i els beneficia per la seva doble vessant.

"A viure la vida també s'aprèn!"

M'agradaria compartir amb vosaltres 
aquesta interessant presentació, al diari ABC,
sobre la cita al 
Col·legi Professional de Pedagogs i Psicopedagogs,
donant a conèixer més la neuroeducació i
la importància en la transmisición de sentiments i 
estrès de pares a fills.

Visitar aquest link: "A vivir la vida también se aprende"

Funcions dels profesionals amb tasques psicopedagògiques.

- Convocar i dirigir les reunions del departament d'Orientació.

- Col·laborar en l'orientació del Projecte Curricular del Centre, sobretot amb les adaptacions curriculars individualitzades.

- Coordinar l'elaboració i l'avaluació del Pla d'Acció Tutorial.

- Ajudar els professors en l'exercici de la funció tutorial.

- Assessorar els professors en l'atenció a la diversitat, quant a actituds, motivacions i interessos dels alumnes.

- Col·laborar en la prevenció de dificultats educatives i en la intervenció necessària.

- Col·laborar en l'orientació escolar individualitzada, afavorint els procés de decisió i maduresa personal dels alumnes.

- Orientar en l'escolarització d'aquells alumnes que presentin NEE.

- Cooperar en la preparació de les adaptacions curriculars, programació d'activitats de recuperació i reforç educatiu.

- Intervenir per a la millora de la socialització i interacció social.

- Promoure la cooperació entre escola i família, necessària per a la formació integral de l'alumne.

"Troubleshooting"

"Troubleshooting" o la resulució de problemes es considerada com unaa habilitat essencial als nostres dies.   Els problemes sorgeixen quan l'individu té un objectiu però no sap como aconseguir-ho, ignora el camí per arribar a la seva solució.
Els psicolegs John Bransford i Barry Stein, en la seva obra "Solució IDEAL de problemes" (1986), assenyalen cinc etapes per resoldre problemes, coneguts amb el nom IDEAL:

I: Identifica el problema i la seva naturalesa.
D: Defineix i representa el problema.
E: Explora les possibles estratègies de resolució.
A: Actua amb l'estratègia seleccionada.
L: Èxits. Observa i avalua els resultats.

Mapa conceptual del Projecte Educatiu i aprenentatge significatiu

PROJECTE D'APRENENTATGE SIGNIFICATIU

A. TÍTOL DE L'ACTIVITAT

"El blog intercultural de 1er B: compartim i coneixem les cultures amb les quals convivim a la nostra classe!"

D. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Des del començament del curs escolar estem adonant-nos d'aquest problema, amb les situacions diàries que provoquen dificultats en la interrelació de l'alumnes e l'aula. La falta de "compartiment" cultural, el desconeixement provoca que els alumnes facin petites agrupacions en les quals se senten segurs al compartir els mateixos valors, idees i el sentiment de ser "iguals".

Abans del tercer i ultim trimestre, plantegem amb la tutora del grup el problema seriosament, a causa de les dificultats que ens trobem, especialistes i tutora, a l'aula per treballar en gran grup i veien que no hi ha un bon ambient i segueix la manca de convivència durant el primer i segon trimestre. Creiem que l'important es donar un suport als nostres alumnes perquè valorin la cultura com una possibilitat d'aprendre, d'apropar-se i de gaudir de les diferències.

Com sabem que les NT són un suport que els motiva i els agrada, volem donar suport a aquesta "experiència-projecte", amb l'ús del suport tecnològic que tenim al nostre abast. Facilitant que els alumnes assimilen el problema que hi ha al grup i es motiven per participar activament en la resolució del problema, arribant a compartir, com grup-classe, la satisfacció de conèixer les diferents cultures i la realitat que ens envolta dins i fora de la nostra aula i del col·legi.

H. CONTINGUTS

CONCEPTUALS :

o   Conèixer les possibles eines de comunicació audiovisual i tecnologícas per mostrar el nostre treball online.

o   Aprendre nou vocabulari, d'altres idiomes, vinculat a la vida diària.

o   Comprendre la idea i concepte de multiculturalitat i els seus beneficis en l'actualitat.

PROCEDIMENTALS :

o   Saber buscar i seleccionar la informació correcta en els cercadors d'internet.

o   Inserir documents que ens enviïn a través del correu electrònic, vídeos de Youtube, imatges escanejades o descarregades, per publicar al nostre blog.

o   Crear i publicar vídeos, fotografies casolanes, i articles sobre la nostra família i les diferents costums.

ACTITUDINALS :

o   Participar activament en l'elaboració del bloc de l'aula, a través de la cooperació, exploració i investigació de les cultures pròpies i dels companys.

o   Mostrar interès i respecte per les diferents cultures amb què estem convivint.

o   Conscienciar de la importància de valorar les diferències i compartir emocions i sentiments.

J. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

La necessitat que els alumnes siguin els propis creadors del bloc, fa que el seu aprenentatge sigui significatiu. La seva implicació, després de prendre consciència de la problemàtica que es viu a l'aula, fa que ells mateixos siguin els que aprenguin de forma autònoma, per si mateixos, buscant respostes a les seves pròpies dubtes i necessitats de coneixements: constructivisme.

Encara que sigui un problema especialment intercultural i real, la utilització de les TIC fa que els alumnes es motivin, aprenguin fent i s'incorporin activament al desenvolupament del projecte i sentin que la seva participació és essencial per poder desenvolupar el aprenizaje.

El triangle interactiu, aquesta present durant too el projecte, ja que les famílies han de ser agents que interaccionen de forma activa i ens proporcionin informació per donar a conèixer els seus costums i cultures.

Síntesi-Conclusió argumentada al estil Toulmin

Les TICs estan perfectament integrades en l'actual Societat de la Informació. Aquesta integració es desplega a partir de la recerca i gestió del coneixement. La necessitat de "construcció" del propi coneixement, augmenten a mesura que es desenvolupa la nostra societat. Els canvis, d'aquest context sociocultural, que es produeixen en ella, afecten directament al nostre entorn educatiu, que es nodreix de les noves tecnologies, per reforçar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

El concepte de Tecnologia Educativa ha resultat ser el més desconegut, el que més he hagut de concretar. Aquest nou fenomen, lligat directament amb la pràctica educativa, és de gran importància per tal de reflexionar sobre els mitjans i eines que fem servir.

Els autors dels mòduls de l'assignatura ens permeten conèixer molt més: mites sobre l'ús de les NT, la complexitat del seu avanç a les escoles, la resolució de problemes a través de la tecnologia... Així com Domènech i Tirado, autors de l'article de "Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia", que mantenen la relació estreta i les aportacions entre unes i altres.

Com a participant del debat afirmo que ha estat la millor tècnica d’aprenentatge significatiu, relacionant pràctica i teoria alhora. Ha proporcionat la reflexió conjunta dels conceptes més importants. S'observa també com s'han respectat els torns, els comentaris de companys i hem descobert el gust de compartir i intercanviar diferents visins extremistes, tant des del sociodeterminisme, com del tecnodeterminisme. Hem defensat, cadascun la seva posició, per aprofundir sobre els termes i relacions, més importants, de l'assignatura.

Com a consideració final, dir que el procés ensenyament-aprenentatge d'aquesta segona PAC ha estat, enriquidor, positiu i beneficiós per canviar i millorar la meva actitud davant les NT. Com a mestra he ensenyar una correcta utilització de les noves tecnologies, afavorint actituds crítiques positives entre els nens, també ciutadans de la Societat de la Informació. I com a membre del sector educatiu, fomentar la informatització de les aules i ajudar els companys a evitar “pors" davant el ràpid avanç de la Tecnologia Educativa.

Cal destacar la concepció constructivista en què ens hem basat durant tot el desenvolupament del treball, juntament amb el concepte d'aprenentatge significatiu, ja que hem pogut comprovar des d'on partíem, i on hem arribat, com s'han estructurat els nostres coneixements previs i com hem construït els nous conceptes en les nostres estructures internes.

El exemple de canvi conceptual personal, experimentat com a mestra, que he explicat al apartat de “Canvi Conceptual”, anterior; m’ha resultat com l'anècdota típica que sempre es compta entre companys, perquè serveixi com a experiència i valorar les accions dels altres, ja que un dia et pot tocar a tu aquesta mateixa situació, i has de modificar allò que pensaves que era el correcte, per alguna cosa més útil, més pràctic i proper a la realitat, que t'ajudi momentàniament i també a la llarga, i puguis aplicar-lo en altres esferes o contextos, no només en l'educatiu. Crec que tot canvi conceptual porta darrere un canvi actitudinal que ens permet millorar i interpretar de nou allò que crèiem après o veritable.

En conclusió ha estat un treball molt profitós. Les reflexions han estat sobre els materials ja estudiats i tot ha quedat plasmat al mapa conceptual final. M'agrada enriquir-me dels coneixements dels altres, i per això crec que l'espai de debat és una cosa essencial, perquè l'aprenentatge sigui constructiu.

Canvi conceptual sobre la relació C-T-S i Educació.

Expectatives, autoconfiança i èxit acadèmic

L'autoconcepte i la motivació de l'alumne no són únicament els factors amb influència de les expectatives del professor sobre el seu rendiment escolar, sinó que també són alhora dos factors influïts per aquestes expectatives:  

 "Debido al efecto sobre el autoconcepto y la motivación que tienen las percepciones del alumno sobre su profesor, el niño llega a adquirir estilos de trabajo más o menos adaptativos.  En un extremo, el alumno que percibe que sus profesores tiene altas expectativas de él desarrolla altos niveles de autoconfianza y está muy motivado.  Estará encantado con sus éxitos y luchará duro para superar sus fallos.  En el otro extremo, el alumno que percibe que su profesor tiene bajas expectativa de él desarrolla bajos niveles de confianza y de motivación.  Como resultado, se pone a la defensiva. El éxito le preocupa porque teme no ser capaz de mantenerlo y carece de recursos para sobreponerse a su fallos.  Estos dos estilos de conducta llevan a niveles altos o bajos de éxito académico (...) El alumno sobre el cual se mantenían expectativas bajas se ve atrapado en un círculo vicioso"

C. Rogers (1987). Psicologia social de la enseñanza (pág.61) Madrid: Visor/MEC

D'acord amb aquesta important relació, més coneguda com a "Efecto Pigmalión", podeu gaudir d'un article que ens ajuda a evitar aquesta "profecia d'autocompliment":

FEU CLIC AQUÍ