Síntesi de l'activitat de debat sobre Ciència, Tecnologia i Societat.

Durant el debat CTS, ia través de posicionar-nos com sociodeterministas o tecnodeterministas, hem treballat dos bàndols les relacions existents entre Ciència, Tecnologia i Societat. De la mateixa manera, recordant el primer contacte amb aquesta triangulació CTS, al mapa conceptual anterior.

Pel que fa a les meves aportacions, han estat donant suport al bàndol vermell: sociodeterminista, encara que per un error que vaig tenir de comprensió lectora, ja que segons les indicacions del document b, havia de defensar el bàndol verd  En aquest cas, i com sociodeterminista, he defensat com la tecnologia es vincula a un context social específic, i d'aquesta forma com, la tecnologia i el seu desenvolupament depenen de la societat i dels canvis socials- culturals que es produeixin en un determinat moment.

D'aquesta manera i al llarg de 7 dies, valorant el temps de resposta dels meus companys, he fet tres aportacions en el debat: la primera a la carpeta 4, al fil de la gran idea de Binta  i la segona i tercera en la carpeta 2, al fil de rol professor-alumne.   Les tres amb la intenció tant d'argumentar, com contraargumentar contra les opinions del bàndol verd.   A més de la quarta intervenció, en l'apartat de síntesi, amb aquest mateix document.

En suma, ha estat un procés d'ensenyament-aprenentatge en equip, un treball col·laboratiu i dinàmic gràcies als companys, de tots dos bàndols, sempre de respecte mutu.   No obstant això, l'adquisició d'un rol o posició tan summament contrària i extrema a l'altra, resultava difícil per atacar o justificar determinades argumentacions.    D'altra banda, i gràcies a les regles bàsiques, proporcionades per la consultora, s'ha facilitat l'estructuració i organització de carpetes, fils i comentaris, aconseguint també un aprenentatge significatiu que després podrem utilitzar en altres debats o fòrums.

Vull destacar que m'ha sorprès el sentit original d'aquesta "gran idea" Binta. En un primer moment, en el curt, sembla que la idea de Binta i el seu papa és portar la tecnologia al seu país, utilitzar-la en la seva societat, però realment, comprens al final, que la seva idea és adoptar a un nen blanc, per ensenyar a viure amb els valors essencials del tercer món: solidaritat, amistat, respecte, col·laboració…; que semblen ser oblidats en la nostra "Era Tecnologica".

Finalment com a valoració de les meves intervencions  he de dir que m'he sentit molt còmoda en el seguiment dels debats, la meva col·laboració ha estat complint les indicacions pel que fa a presentació i forma, excepte el meu error amb la inicial del correu electrònic, però amb aportacions referides a la meva experiència pròpia i desenvolupant de forma meditada, concreta, ajudant-me d'alguns autors...    Encara que he de comentar que el que més m'ha costat ha estat seguir el model d'argumentació de Toulemn, serà la falta d'experiència en el seu ús, però crec que he de millorar aquest aspecte en propers debats. 

En definitiva, ha estat una experiència reflexiva respecte a les opinions dels diferents bàndols i constructiva per la nova adquisició o modificació de coneixements.   Tot això ha estat gràcies als companys, entre els quals, cal destacar la participació de Carla Romera (fil de Binta), que encara que sigui del bàndol contrari, les seves valoracions eren ordenades, i tan profitoses que es feia difícil contraargumentarla; així com la d'Ana Herreros (fil de rol professor-alumne), per les seves premisses i conclusions tan clares i explicatives, així com l'ús d'autors externs.

APRENDRE A APRENDRE

Ensenyar  no és una ciència, és un Art. Per tant el mestre és un ARTISTA.  Cal tenir vocació d'artista, de mestre.   I encara que com qualsevol altra matèria utilitzi coneixements científics; la ciència no et capacita per ensenyar ni ser mestre.  O el mestre és artista o fracassarà professionalment. 

Cada mestre té alguna cosa especial: talent, coneixements..., però tots tenen en comú la "màgia". El seu art i la seva metodologia està en continua creació, incloent la incorporació de les NT.   Ensenyant com artistes i mags, criden l'atenció de l'aprenent, li deixen fer, li ensenyen a imitar, donen suport a l'alumne en els seus descobriments, creen influències (ens duren fins i tot sent adults), i moltes vegades transformen les dificultats en possibilitats, com bé deia Paulo Freire. 

Corroboro això de ser artista perquè la seva actuació, enfrontada cada dia a diferents situacions amb els seus alumnes, es pot igualar a un actor o protagonista en una escena determinada.   Un treball diferent dia a dia, grups heterogenis, contextos i coprotagonistes dispars..., però el mestre-artista actua obert a ampliar noves formes d'ensenyar, i està sempre disposat a aprendre i millorar.

Em crida l'atenció la significativitat del vídeo de Burton, el mestre premia els èxits amb nous reptes, està vigilant de lluny, treballa juntament amb el seu alumne... S'entén  que no és un mer transmissor de coneixements, com és el mestre-científic o tècnic, o sinó que ha de proporcionar una practica natural d'ajuda i guia, d'adaptació i canvi a les noves realitats socials i personals. 

En la societat actual no n'hi ha prou amb aprendre conceptes, cal "aprendre a aprendre", "aprendre a fer", i "aprendre a ser".    Sota la meva experiència puc afirmar, que és essencial cada curs, esborris l'anterior i t'adaptis al nou grup, sigui o no en la mateixa ciutat, coneguis bé el seu context i recursos socioeconòmics, i a partir d'aquí, contrueixes la metodologia, les actituds i un rol o paper especial per treballar amb el teu nou grup d'alumnes .

La gran idea de Binta, Fèsser.

El sentit del documental, la "idea", es vincula directament amb el desig d'educar un nen "tubab" en els valors culturals de l'Àfrica subdesenvolupada.  Força interessantper reflexionar...

Veritablement, el desig de la Binta i el seu pare, és un desig de progrés, però no econòmic o tecnològic, sinó un progrés educacional d'un nen "tubab", és a dir blanc, per educar-lo en la seva societat, amb valors propis com: la igualtat, l'amor, la vida sostenible i senzilla, la solidaritat, la defensa sense armes... , ho resumeix molt bé la Binta en la seva carta: "Desenvolupar aquí com a persona i adquirir els coneixements necessaris per ser feliç". 

La societat de Binta, com les dels nostres avantpassats, està equilibrada juntament amb la naturalesa, la societat i la resta d'homes; i la ciència i la tecnologia han portat un trencament amb l'anterior, una modificació del nostre "context" tradicional, de la nostra identitat com a éssers humans que vivim dels nostres recursos del medi.  

Com a persones de "Primer Món", hauríem de valorar en el progrés de la societat, la identitat pròpia de cada societat, d'aquesta manera només implantar les necessitats de desenvolupament segons el seu entorn i les necessitats, valorant els aspectes que els fan feliços (cançons, balls , treballar la terra, focs artificials, anar a l'escola...) i comprometre'ns en la conservació del seu equilibri i relació amb la natura pura, aixi com en  la resta de persones; sense la necessitat d'interaccionar amb la tecnologia com quelcom obligatori.

Hem de defensar el dret a diferents estils de vida, treball i cultura, sense que provoquin desigualtats als països del tercer món, la tecnologia ha d'ajudar al seu progrés com a societat, però sense que sigui un contrasentit, ja que primer hauríem d'acabar amb la pobresa que impedeix l'accés a la tecnologia, o afavorir altres "valors indispensables", com: oferir treballs, habitatges assentats, complir necessitats bàsiques...; i pel que fa a l'escola: comptar amb professors formats, que les nenes segueixin l'escolaritat, instal·lacions netes i adaptades, il·luminades, ventilació i adequades sense problemes amb la metereologia, comptar amb materials perquè els alumnes escriguin (guixos, quaderns i pissarres), alimentació bàsica per no estar cansat...

Cal conèixer que passa al nostre món, si en el de la Binta, són feliços amb uns focs articials...  No us fa reflexionar?

L'aula de convivència a l'ESO

Les característiques adaptatives, a l'atenció a alumnat amb dificultats en la regulació del seu comportament a l'ESO, són vinculades a processos de canvi social i cultural.  Els alumnes amb comportament problemàtic, solen tenir dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la frustració, es poden sentir ferits amb facilitat, tenen una capacitat limitada per a la flexibilitat i l'adaptabilitat, tenen respostes negatives davant de la frustració i es mostres inflexibles, el seu pensament és concret i rígid, pateixen comportaments explosius i poden demostrar des de petits amb un descontrol total.

Les aules de convivència o espais de reflexió dins els centre escolar, es vinculen a les necessitats educatives d'alumnat amb problemes de comportament.  Aquestes es detallen normativament en l'Ordre de 20 de juny de 2011, i tenen un doble caràcter: preventiu i punitiu; sempre per millorar la convivència. El seu primer propòsit és per ajudar als professors a la consecució d'un bon clima de treball a les aules, i el segon és crear un lloc de reflexió per a aquells alumnes temporalment "sancionats" amb diversos dies d'expulsió. Cada centre, i a través del Pla de Convivència i d'acord a l'equip tècnic de coordinació pedagògica, es podrà elaborar el model que més li convingui, i adaptar-lo a les necessitats necessitats de centre. 

L'aula de convivència pertany a l'àmbit educatiu, però malauradament, no és possible comptar amb tots els subjectes que intervenen en aquest àmbit, ja que l'aula de convivència es limita al atendre a nivell de centre.   És a dir, que queda en un entorn reduït  ja que per proporcionar "sortida" a l'alumne amb problemes de comportament, caldria comptar amb el suport il·limitat d'altres subjectes que participen en aquest àmbit educatiu: família, entorn social...   I als quals no es pot accedir des d'aquestes aules de convivència.  Més aviat atén a l'instant a aquests alumnes, i si són reincidents, els ajuda a la reflexió del seu comportament. 

La resposta i el seguiment als alumnes reincidents és el més complicat, és com un repte, i en ocasions se'ls desplaça a centres d'educació especial. Segons el meu criteri, no és una resposta del tot adequada. L'escolarització ha de ser en un centre ordinari perquè no cal la segregació d'uns i altres alumnes, sinó l'adaptació del sistema a aquest alumne. Només cal, diagnosticar i prendre mesures amb antelació, i treballar a l'aula amb desdoblaments de grups, més matèries optatives de reforç, i si ja fos necessari elaborar programes de diversificació curricular.

Tipus d'aprenentatge

• Destreses bàsiques: coneixement estructurat necessari per aprenentatges posteriors. 
• Instrucció directa: instrucció per al domini de destreses bàsiques. 
• Ensenyament actiu: explicacions i demostracions del mestre i interactuació amb els estudiants. 
• Aprenentatge per descobriment: els alumnes treballen sols per descobrir principis bàsics. 
• Raonament inductiu: formaulación de principis generals basats en el coneixement d'exemples i detalls. 
• Pensament intuïtiu: donar passos creatius per arribar a solucions. 
• Descobriment guiat: s'ofereix la direcció per descobrir el resultat. 
• Raonament deductiu: avançar logicament per les regles per arribar a una solució.

Quin és el que portes a terme a la teva aula? 

 Creus que és el millor per aconseguir èxit en el procés EA?

Trastorns psicopatològics i personalitat.

La personalitat actúa com un factor de desenvolupament de certs trastorns de la conducta, la resposta a les alteracions emocionals fortes dependrà de la personalitat de la persona.  El model d’estudi de Claridge (1967), aporta les relacions entre trets de la personalitat i alguns trastorns psicopatològics.  Ens mostra prediccions però en la mesura de la inestabilitat emocional i impuls elevat d’ansietat, són una mateixa dimensió de personalitat.

           Aquestes prediccions són les següents: 

•  Introversió amb alta ansietat de la persona: comportament autosuficient, rígid, sobri i conscient. Aquest comportament porta a una reacció obsessiva que a la vegada comporta una major vulnerabilitat a la distímia (depressió).
•  Introversió amb baixa ansietat de la persona: conductes passives, retretes, tímides  i reservades. La reacció a aquest comportament, davant d’un transtorn emocional, reaccionarien més probablement de forma esquizoide. Es poden definir com  persones amb una major vulnerabilitat a les psicosis esquizotípiques.
•  Extraversió amb baixa ansietat de la persona: dependència, calma, irreflexió i manipulació de l’ansietat. Aquest comportament provoca una major vulnerabilitat a la histèria i tendència a la conducta histriònica.
•  Extraversió amb alta ansietat de la persona: impulsivitat, inquietud, inestabilitat i agressivitat. Ens permetrà un tipus de transtorn, davant d’alteracions emocionals o afectives, també molt variable, com és el cicloide. Aquestes persones les podem definir amb una major vulnerabilitat a la psicosis maniaco-depressives.

Dimensió emocional del aprenentatge.

La dimensió emocional a l'aula, es treballa a partir dels sentiments i afectes, és una educació en valors i que desenvolupi habilitats socials. 

Les emocions, els afectes i els sentiments, conflueixen amb els aspectes intel·lectuals durant l'aprenentatge.   Si convertim els aprenentatges en utilitat per a la vida quotidiana, i per tant, donem sentit a fi d'EA, aconseguirem Aprenentatge Significatiu. 

Els factors que intervenen en l'aprenentatge, i que per tant, cal tenir en compte, són: 

UNESCO

• Context: ambient de l'aula, i estimulació familiar. 
• Estat d'ànim de l'individu.
• Coneixements previs.
• Motivacions i interessos. 
• Relació amb el professor i entre iguals.
• Intel·ligència.

L'estimulació familiar és un dels mecanismes bases d'aprenentatge. Els models familiars han de mostrar paciència, escolta, seguretat i afecte. El nen ha de sentir estimat en l'àmbit familiar, i propiciar-hi metes d'aprenentatge a curt, mitjà i llarg termini, sempre valorant el seu esforç personal.

Primer contacte amb les NTIC en Educació (UOC)

L'assignatura de NTIC resulta novedosa ja des de el format de aula, diferent a la resta i molt més fàcil i còmode per l’ús habitual. Aquesta primera PAC, recollirà les primeres impressions personals i coneixements de l'ús de les noves tecnologies en l'entorn educatiu. Com primer contacte, en aquest nou terreny, us presento a continuació les preguntes d'autoavaluació:

1.¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta. Estic d'acord que garanteix el progrés social, però econòmic no ho tinc tan clar.  Per una part sé que la societat actual necessita del progrés tecnològic, tant per facilitar eines, com per promocionar relacions socials i comunicatives.  Però tot i que ens facilita la vida, crec que no produeix un progrés econòmic com a tal, ja que, malauradament, l'ús de les tecnologies, suposa una inversió important de diners

2.¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses? No estic d'acord, ja que penso que no hi ha garantia de neutralitat ideologica, mentre el progrés científic de les NT i en la societat depengui dels governs, que com ja coneixem no demostren neutralitat en cap tipus de tema o interès públic.

3.Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. Totalment d’acord.  Actualment son indispensables amb la seva funció de formació i d’acostament de la informació a les aules.  Cal tenir en compte, la implicació dels mestres i professors per fer un bon ús de les mateixes.

4.¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? El desenvolupament de l'ésser humà en els últims anys a estat propiciat pel fàcil accés a la informació a través d'Internet, pel gran desenvolupament tecnològic que ens facilita el dia a dia, i perquè l'ésser humà ha evolucionat cap a un món  global i general.

5.Defineix en una frase la Tecnologia Educativa. Digues quin és el seu objecte d’estudi. La Tecnologia Educativa es defineix com un model de tècniques d'ensenyament vinculat a l'audiovisual, que busca millorar el procés d'ensenyament aprenentatge, a través de plataformes o materials didàctics tecnològics.  Per tant, el seu objecte d'estudi és la millora educativa a través d'eines tecnològiques.

6.Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.  Un exemple de transmissió de coneixement pot ser quan el professor a través d'una exposició ens explica, als seus alumnes, com funciona el nou programa Moodle que utilitzarem a classe. La construcció del coneixement s'aconseguirà quan dia aa dia, l'alumne va utilitzant el programa per si mateix, va realitzant proves i comprova que funciona tal com li va transmetre o li va explicar el seu professor.

7.Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". Totalment d'acord, crec que el context en què es desenvolupa l'individu és vinculant per a tota la vida i en tots els sentits. Les persones comprenem les idees, els donem sentits, mitjançant la nostra percepció personal, que ha estat creada en el nostre medi social i cultural, de manera innata.  Un exemple clar, poden ser les diferents societats o cultures com poden concebre la mateixa paraula, però atorgant-li valors diferents.

8.¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? La veritat que ho vaig adaptar als meus preferències des del primer moment. Crec que d'aquesta manera em facilitava la feina i personalitzant el "entorn" aconseguia tenir a mà tot el que m'interessa ... Des que estudi a través de la UOC, el meu dia a dia amb les tecnologies sobretot en l'ús de plataforma virtual, fòrums, documents ... a millorat bastant, però vull seguir aprenent més eines que em facilitin i personalitzin el meu treball virtual.

9.Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts? Conto amb la majoria dels coneixements que s'exigeixen, però crec que el desenvolupament de l'assignatura seré capaç d'ampliar i millorar aquests coneixements. Ja que en el dia a dia em maneig bé, però en el que és instal·lació, gestió informàtica o alguna cosa més conceptual, no tinc els coneixements necessaris

10.Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:  8
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 1
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9

Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

Les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació desenvolupen un paper fonamental en la millora i ampliació de l'educació.  Són una eina imprescindible que s'ha d'incorporar en els processos d'ensenyament i aprenentatge, per poder potenciar aprenentatges vinculats a l'actual societat del coneixement.   A continuació us adjunto un esquema conceptual, sobre la intervinculació de Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.