La personalitat actúa com un factor de desenvolupament de certs trastorns de la conducta, la resposta a les alteracions emocionals fortes dependrà de la personalitat de la persona. El model d’estudi de Claridge (1967), aporta les relacions entre trets de la personalitat i alguns trastorns psicopatològics. Ens mostra prediccions però en la mesura de la inestabilitat emocional i impuls elevat d’ansietat, són una mateixa dimensió de personalitat.
Aquestes prediccions són les següents:
- Introversió amb alta ansietat de la persona: comportament autosuficient, rígid, sobri i conscient. Aquest comportament porta a una reacció obsessiva que a la vegada comporta una major vulnerabilitat a la distímia (depressió).
- Introversió amb baixa ansietat de la persona: conductes passives, retretes, tímides i reservades. La reacció a aquest comportament, davant d’un transtorn emocional, reaccionarien més probablement de forma esquizoide. Es poden definir com persones amb una major vulnerabilitat a les psicosis esquizotípiques.
- Extraversió amb baixa ansietat de la persona: dependència, calma, irreflexió i manipulació de l’ansietat. Aquest comportament provoca una major vulnerabilitat a la histèria i tendència a la conducta histriònica.
- Extraversió amb alta ansietat de la persona: impulsivitat, inquietud, inestabilitat i agressivitat. Ens permetrà un tipus de transtorn, davant d’alteracions emocionals o afectives, també molt variable, com és el cicloide. Aquestes persones les podem definir amb una major vulnerabilitat a la psicosis maniaco-depressives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada