Les característiques adaptatives, a l'atenció a alumnat amb dificultats en la regulació del seu comportament a l'ESO, són vinculades a processos de canvi social i cultural. Els alumnes amb comportament problemàtic, solen tenir dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la frustració, es poden sentir ferits amb facilitat, tenen una capacitat limitada per a la flexibilitat i l'adaptabilitat, tenen respostes negatives davant de la frustració i es mostres inflexibles, el seu pensament és concret i rígid, pateixen comportaments explosius i poden demostrar des de petits amb un descontrol total.
Les aules de convivència o espais de reflexió dins els centre escolar, es vinculen a les necessitats educatives d'alumnat amb problemes de comportament. Aquestes es detallen normativament en l'Ordre de 20 de juny de 2011, i tenen un doble caràcter: preventiu i punitiu; sempre per millorar la convivència. El seu primer propòsit és per ajudar als professors a la consecució d'un bon clima de treball a les aules, i el segon és crear un lloc de reflexió per a aquells alumnes temporalment "sancionats" amb diversos dies d'expulsió. Cada centre, i a través del Pla de Convivència i d'acord a l'equip tècnic de coordinació pedagògica, es podrà elaborar el model que més li convingui, i adaptar-lo a les necessitats necessitats de centre.
L'aula de convivència pertany a l'àmbit educatiu, però malauradament, no és possible comptar amb tots els subjectes que intervenen en aquest àmbit, ja que l'aula de convivència es limita al atendre a nivell de centre. És a dir, que queda en un entorn reduït ja que per proporcionar "sortida" a l'alumne amb problemes de comportament, caldria comptar amb el suport il·limitat d'altres subjectes que participen en aquest àmbit educatiu: família, entorn social... I als quals no es pot accedir des d'aquestes aules de convivència. Més aviat atén a l'instant a aquests alumnes, i si són reincidents, els ajuda a la reflexió del seu comportament.
La resposta i el seguiment als alumnes reincidents és el més complicat, és com un repte, i en ocasions se'ls desplaça a centres d'educació especial. Segons el meu criteri, no és una resposta del tot adequada. L'escolarització ha de ser en un centre ordinari perquè no cal la segregació d'uns i altres alumnes, sinó l'adaptació del sistema a aquest alumne. Només cal, diagnosticar i prendre mesures amb antelació, i treballar a l'aula amb desdoblaments de grups, més matèries optatives de reforç, i si ja fos necessari elaborar programes de diversificació curricular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada