La separació dels pares: moment crític

La separació una situació difícil i molt dolorosa per a la parella, però és molt pitjor per als fills. La parella de pares, perd una relació, els seus somnis, la seva identitat com a família i parella, els seus amics en comú, la seva vida econòmica ... Però als fills els passa el mateix, pateixen i se senten atrapats en una vida emocional fora de el seu control.

Quan es decideix trencar els llaços de parella és important que els progenitors es donin la possibilitat de buscar una orientació professional de com dur a terme la separació sense que això afecti negativament a la família, i sobretot al fill o fills en comú.

Com a pares, i deixant de banda els conflictes en parella, s'ha de buscar el benestar del nen, i la recuperació de la "normalitat" en la seva vida diària. Podem valorar alguns consells de forma general per als pares en aquesta situació:

• Respondre a les preguntes del nen amb sinceritat, explicant i valorant els sentiments d'amor i afecte, apartant tots aquells sentiments de culpabilitat.
• Regalar nous moments, nous ambients i situacions familiars, mai ambregals.
• Acordar nnormes bàsiques i conseqüències similars davant els comportaments del teu fill, aquest amb tu o amb el teu exparella. Decidir entre els adults, el fonamental per a ell o ella.
• Facilitar i fomentar en els nens la necessitat de mantenir el contacte amb l'altra part de la parella.
• Reforçar positivament, el seu treball a l'escola, no hem de deixar que es desenganxi de la seva tasca com a alumne.
• Evitar que els nens siguin missatgers entre les parts, intentant comunicar privadament amb la teva exparella.

PARTICIPACIÓ DE LA FAMILIA: ÈXIT ASSEGURAT

La participació de les famílies, dins del centre educatiu, és un important factor de l'èxit acadèmic dels fills com demostren tots els estudis sobre èxit escolar. Participar, és un gran benefici, és el més adequat perquè els professors i les famílies puguin consolidar la seva competència com a pares i professorat, respectivament. Això comporta a la millora de la comunicació i de confrontament positiu. Les famílies implicades descobreixen per elles mateixes que són importants en l'educació dels seus fills i que es poden sentir còmodes a l'hora de comunicar-se amb el professorat, descobreixen com funciona l'escola o institut, sentint pertanyents a la comunitat educativa, i aprenen estratègies i habilitats que els poden ajudar en el seu dia a dia.

Els professors, gràcies a les famílies, vam aconseguir una major comprensió de les dificultats personals implicades en l'educació dels nostres alumnes i aprendenemos d'ells. De la mateixa manera, ens sentim aocmpañados i animats per la implicació dels pares, cosa que és percebuda pels alumnes, i els beneficia per la seva doble vessant.

"A viure la vida també s'aprèn!"

M'agradaria compartir amb vosaltres 
aquesta interessant presentació, al diari ABC,
sobre la cita al 
Col·legi Professional de Pedagogs i Psicopedagogs,
donant a conèixer més la neuroeducació i
la importància en la transmisición de sentiments i 
estrès de pares a fills.

Visitar aquest link: "A vivir la vida también se aprende"

Funcions dels profesionals amb tasques psicopedagògiques.

- Convocar i dirigir les reunions del departament d'Orientació.

- Col·laborar en l'orientació del Projecte Curricular del Centre, sobretot amb les adaptacions curriculars individualitzades.

- Coordinar l'elaboració i l'avaluació del Pla d'Acció Tutorial.

- Ajudar els professors en l'exercici de la funció tutorial.

- Assessorar els professors en l'atenció a la diversitat, quant a actituds, motivacions i interessos dels alumnes.

- Col·laborar en la prevenció de dificultats educatives i en la intervenció necessària.

- Col·laborar en l'orientació escolar individualitzada, afavorint els procés de decisió i maduresa personal dels alumnes.

- Orientar en l'escolarització d'aquells alumnes que presentin NEE.

- Cooperar en la preparació de les adaptacions curriculars, programació d'activitats de recuperació i reforç educatiu.

- Intervenir per a la millora de la socialització i interacció social.

- Promoure la cooperació entre escola i família, necessària per a la formació integral de l'alumne.

"Troubleshooting"

"Troubleshooting" o la resulució de problemes es considerada com unaa habilitat essencial als nostres dies.   Els problemes sorgeixen quan l'individu té un objectiu però no sap como aconseguir-ho, ignora el camí per arribar a la seva solució.
Els psicolegs John Bransford i Barry Stein, en la seva obra "Solució IDEAL de problemes" (1986), assenyalen cinc etapes per resoldre problemes, coneguts amb el nom IDEAL:

I: Identifica el problema i la seva naturalesa.
D: Defineix i representa el problema.
E: Explora les possibles estratègies de resolució.
A: Actua amb l'estratègia seleccionada.
L: Èxits. Observa i avalua els resultats.

Mapa conceptual del Projecte Educatiu i aprenentatge significatiu

PROJECTE D'APRENENTATGE SIGNIFICATIU

A. TÍTOL DE L'ACTIVITAT

"El blog intercultural de 1er B: compartim i coneixem les cultures amb les quals convivim a la nostra classe!"

D. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Des del començament del curs escolar estem adonant-nos d'aquest problema, amb les situacions diàries que provoquen dificultats en la interrelació de l'alumnes e l'aula. La falta de "compartiment" cultural, el desconeixement provoca que els alumnes facin petites agrupacions en les quals se senten segurs al compartir els mateixos valors, idees i el sentiment de ser "iguals".

Abans del tercer i ultim trimestre, plantegem amb la tutora del grup el problema seriosament, a causa de les dificultats que ens trobem, especialistes i tutora, a l'aula per treballar en gran grup i veien que no hi ha un bon ambient i segueix la manca de convivència durant el primer i segon trimestre. Creiem que l'important es donar un suport als nostres alumnes perquè valorin la cultura com una possibilitat d'aprendre, d'apropar-se i de gaudir de les diferències.

Com sabem que les NT són un suport que els motiva i els agrada, volem donar suport a aquesta "experiència-projecte", amb l'ús del suport tecnològic que tenim al nostre abast. Facilitant que els alumnes assimilen el problema que hi ha al grup i es motiven per participar activament en la resolució del problema, arribant a compartir, com grup-classe, la satisfacció de conèixer les diferents cultures i la realitat que ens envolta dins i fora de la nostra aula i del col·legi.

H. CONTINGUTS

CONCEPTUALS :

o   Conèixer les possibles eines de comunicació audiovisual i tecnologícas per mostrar el nostre treball online.

o   Aprendre nou vocabulari, d'altres idiomes, vinculat a la vida diària.

o   Comprendre la idea i concepte de multiculturalitat i els seus beneficis en l'actualitat.

PROCEDIMENTALS :

o   Saber buscar i seleccionar la informació correcta en els cercadors d'internet.

o   Inserir documents que ens enviïn a través del correu electrònic, vídeos de Youtube, imatges escanejades o descarregades, per publicar al nostre blog.

o   Crear i publicar vídeos, fotografies casolanes, i articles sobre la nostra família i les diferents costums.

ACTITUDINALS :

o   Participar activament en l'elaboració del bloc de l'aula, a través de la cooperació, exploració i investigació de les cultures pròpies i dels companys.

o   Mostrar interès i respecte per les diferents cultures amb què estem convivint.

o   Conscienciar de la importància de valorar les diferències i compartir emocions i sentiments.

J. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

La necessitat que els alumnes siguin els propis creadors del bloc, fa que el seu aprenentatge sigui significatiu. La seva implicació, després de prendre consciència de la problemàtica que es viu a l'aula, fa que ells mateixos siguin els que aprenguin de forma autònoma, per si mateixos, buscant respostes a les seves pròpies dubtes i necessitats de coneixements: constructivisme.

Encara que sigui un problema especialment intercultural i real, la utilització de les TIC fa que els alumnes es motivin, aprenguin fent i s'incorporin activament al desenvolupament del projecte i sentin que la seva participació és essencial per poder desenvolupar el aprenizaje.

El triangle interactiu, aquesta present durant too el projecte, ja que les famílies han de ser agents que interaccionen de forma activa i ens proporcionin informació per donar a conèixer els seus costums i cultures.

Síntesi-Conclusió argumentada al estil Toulmin

Les TICs estan perfectament integrades en l'actual Societat de la Informació. Aquesta integració es desplega a partir de la recerca i gestió del coneixement. La necessitat de "construcció" del propi coneixement, augmenten a mesura que es desenvolupa la nostra societat. Els canvis, d'aquest context sociocultural, que es produeixen en ella, afecten directament al nostre entorn educatiu, que es nodreix de les noves tecnologies, per reforçar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

El concepte de Tecnologia Educativa ha resultat ser el més desconegut, el que més he hagut de concretar. Aquest nou fenomen, lligat directament amb la pràctica educativa, és de gran importància per tal de reflexionar sobre els mitjans i eines que fem servir.

Els autors dels mòduls de l'assignatura ens permeten conèixer molt més: mites sobre l'ús de les NT, la complexitat del seu avanç a les escoles, la resolució de problemes a través de la tecnologia... Així com Domènech i Tirado, autors de l'article de "Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia", que mantenen la relació estreta i les aportacions entre unes i altres.

Com a participant del debat afirmo que ha estat la millor tècnica d’aprenentatge significatiu, relacionant pràctica i teoria alhora. Ha proporcionat la reflexió conjunta dels conceptes més importants. S'observa també com s'han respectat els torns, els comentaris de companys i hem descobert el gust de compartir i intercanviar diferents visins extremistes, tant des del sociodeterminisme, com del tecnodeterminisme. Hem defensat, cadascun la seva posició, per aprofundir sobre els termes i relacions, més importants, de l'assignatura.

Com a consideració final, dir que el procés ensenyament-aprenentatge d'aquesta segona PAC ha estat, enriquidor, positiu i beneficiós per canviar i millorar la meva actitud davant les NT. Com a mestra he ensenyar una correcta utilització de les noves tecnologies, afavorint actituds crítiques positives entre els nens, també ciutadans de la Societat de la Informació. I com a membre del sector educatiu, fomentar la informatització de les aules i ajudar els companys a evitar “pors" davant el ràpid avanç de la Tecnologia Educativa.

Cal destacar la concepció constructivista en què ens hem basat durant tot el desenvolupament del treball, juntament amb el concepte d'aprenentatge significatiu, ja que hem pogut comprovar des d'on partíem, i on hem arribat, com s'han estructurat els nostres coneixements previs i com hem construït els nous conceptes en les nostres estructures internes.

El exemple de canvi conceptual personal, experimentat com a mestra, que he explicat al apartat de “Canvi Conceptual”, anterior; m’ha resultat com l'anècdota típica que sempre es compta entre companys, perquè serveixi com a experiència i valorar les accions dels altres, ja que un dia et pot tocar a tu aquesta mateixa situació, i has de modificar allò que pensaves que era el correcte, per alguna cosa més útil, més pràctic i proper a la realitat, que t'ajudi momentàniament i també a la llarga, i puguis aplicar-lo en altres esferes o contextos, no només en l'educatiu. Crec que tot canvi conceptual porta darrere un canvi actitudinal que ens permet millorar i interpretar de nou allò que crèiem après o veritable.

En conclusió ha estat un treball molt profitós. Les reflexions han estat sobre els materials ja estudiats i tot ha quedat plasmat al mapa conceptual final. M'agrada enriquir-me dels coneixements dels altres, i per això crec que l'espai de debat és una cosa essencial, perquè l'aprenentatge sigui constructiu.

Canvi conceptual sobre la relació C-T-S i Educació.

Expectatives, autoconfiança i èxit acadèmic

L'autoconcepte i la motivació de l'alumne no són únicament els factors amb influència de les expectatives del professor sobre el seu rendiment escolar, sinó que també són alhora dos factors influïts per aquestes expectatives:  

 "Debido al efecto sobre el autoconcepto y la motivación que tienen las percepciones del alumno sobre su profesor, el niño llega a adquirir estilos de trabajo más o menos adaptativos.  En un extremo, el alumno que percibe que sus profesores tiene altas expectativas de él desarrolla altos niveles de autoconfianza y está muy motivado.  Estará encantado con sus éxitos y luchará duro para superar sus fallos.  En el otro extremo, el alumno que percibe que su profesor tiene bajas expectativa de él desarrolla bajos niveles de confianza y de motivación.  Como resultado, se pone a la defensiva. El éxito le preocupa porque teme no ser capaz de mantenerlo y carece de recursos para sobreponerse a su fallos.  Estos dos estilos de conducta llevan a niveles altos o bajos de éxito académico (...) El alumno sobre el cual se mantenían expectativas bajas se ve atrapado en un círculo vicioso"

C. Rogers (1987). Psicologia social de la enseñanza (pág.61) Madrid: Visor/MEC

D'acord amb aquesta important relació, més coneguda com a "Efecto Pigmalión", podeu gaudir d'un article que ens ajuda a evitar aquesta "profecia d'autocompliment":

FEU CLIC AQUÍ

Assessorament Psicopedagògic: crisi d'ira

Les quatre principals dificultats, amb les posibles estratègies d’actuació concretes, del professors per abordar i afrontar aquesta problemàtica conductual, com es el cas d’alumnes amb crisi d’ira, son:

1. La intervenció no es produirà fins que no hi hagi una agressió, una baralla o una acció violenta.   Estratègia: com a profesionals ens em d’anticipar a les crisis, i es important que si encara així es produeix, el primer de tot es separar al alumne de l’escenari de conflicte, i introduir a altres adults o figura de confiança.

2. La crisi és el pitjor moment per enfrontar el problema perquè les posicions estan molt polaritzades, les emocions estan a flor de pell i s'han trencat les vies de diàleg.   Estratègia: la intervenció en ple moment d’agitació es negativa, ni se le ha de parlar, ni fer reflexional, el millor es estar al seu costat, i porta’l a un espai tranquil, i a mesura que va tornant a la calma, deixar que ens expliqui que ha sentit.   S’ha de conversar en el noi, deixant un temps per pensar, que expressi el seu malestar i establir acords o consequències per altres situacions.

3. Si només s'actua quan es produeixen crisi violentes s'està, indirectament, i probablement de forma inconscient, estimulant la violència i caient en el parany de retroalimentar les males costums i els comportaments indesitjats.  Estratègia: Es necessari que es tracti amb el alumne de forma continua, fent reunions de forma periodica, recordant acords i esconltant els seus sentiments.  Hem de mostrar interès per fer conscient a l’alumne de la situació i de les conseqüències que es poden produir, aportar-li seguretat i confiança...

4. Si s'espera a que aparegui la crisi s'està posant una barrera entre el problema i la crisi. Es pensa que només hi ha conseqüències, que no hi ha causes profundes, el que impedirà l'afrontament constructiu del conflicte i la seva transformació.    Estratègia: actuar abans de la crisi, observar per detectar risc de dificultat adaptativa,  ajudar al alumne a anticiparse i elaborar respostes per evitar sitaucions de conflicte, recordar-li acords anteriors, triangulació, mostrar-li el nostre respecte i calmar-lo, reconeixent el seu estat d’anim.

Síntesi de l'activitat de debat sobre Ciència, Tecnologia i Societat.

Durant el debat CTS, ia través de posicionar-nos com sociodeterministas o tecnodeterministas, hem treballat dos bàndols les relacions existents entre Ciència, Tecnologia i Societat. De la mateixa manera, recordant el primer contacte amb aquesta triangulació CTS, al mapa conceptual anterior.

Pel que fa a les meves aportacions, han estat donant suport al bàndol vermell: sociodeterminista, encara que per un error que vaig tenir de comprensió lectora, ja que segons les indicacions del document b, havia de defensar el bàndol verd  En aquest cas, i com sociodeterminista, he defensat com la tecnologia es vincula a un context social específic, i d'aquesta forma com, la tecnologia i el seu desenvolupament depenen de la societat i dels canvis socials- culturals que es produeixin en un determinat moment.

D'aquesta manera i al llarg de 7 dies, valorant el temps de resposta dels meus companys, he fet tres aportacions en el debat: la primera a la carpeta 4, al fil de la gran idea de Binta  i la segona i tercera en la carpeta 2, al fil de rol professor-alumne.   Les tres amb la intenció tant d'argumentar, com contraargumentar contra les opinions del bàndol verd.   A més de la quarta intervenció, en l'apartat de síntesi, amb aquest mateix document.

En suma, ha estat un procés d'ensenyament-aprenentatge en equip, un treball col·laboratiu i dinàmic gràcies als companys, de tots dos bàndols, sempre de respecte mutu.   No obstant això, l'adquisició d'un rol o posició tan summament contrària i extrema a l'altra, resultava difícil per atacar o justificar determinades argumentacions.    D'altra banda, i gràcies a les regles bàsiques, proporcionades per la consultora, s'ha facilitat l'estructuració i organització de carpetes, fils i comentaris, aconseguint també un aprenentatge significatiu que després podrem utilitzar en altres debats o fòrums.

Vull destacar que m'ha sorprès el sentit original d'aquesta "gran idea" Binta. En un primer moment, en el curt, sembla que la idea de Binta i el seu papa és portar la tecnologia al seu país, utilitzar-la en la seva societat, però realment, comprens al final, que la seva idea és adoptar a un nen blanc, per ensenyar a viure amb els valors essencials del tercer món: solidaritat, amistat, respecte, col·laboració…; que semblen ser oblidats en la nostra "Era Tecnologica".

Finalment com a valoració de les meves intervencions  he de dir que m'he sentit molt còmoda en el seguiment dels debats, la meva col·laboració ha estat complint les indicacions pel que fa a presentació i forma, excepte el meu error amb la inicial del correu electrònic, però amb aportacions referides a la meva experiència pròpia i desenvolupant de forma meditada, concreta, ajudant-me d'alguns autors...    Encara que he de comentar que el que més m'ha costat ha estat seguir el model d'argumentació de Toulemn, serà la falta d'experiència en el seu ús, però crec que he de millorar aquest aspecte en propers debats. 

En definitiva, ha estat una experiència reflexiva respecte a les opinions dels diferents bàndols i constructiva per la nova adquisició o modificació de coneixements.   Tot això ha estat gràcies als companys, entre els quals, cal destacar la participació de Carla Romera (fil de Binta), que encara que sigui del bàndol contrari, les seves valoracions eren ordenades, i tan profitoses que es feia difícil contraargumentarla; així com la d'Ana Herreros (fil de rol professor-alumne), per les seves premisses i conclusions tan clares i explicatives, així com l'ús d'autors externs.

APRENDRE A APRENDRE

Ensenyar  no és una ciència, és un Art. Per tant el mestre és un ARTISTA.  Cal tenir vocació d'artista, de mestre.   I encara que com qualsevol altra matèria utilitzi coneixements científics; la ciència no et capacita per ensenyar ni ser mestre.  O el mestre és artista o fracassarà professionalment. 

Cada mestre té alguna cosa especial: talent, coneixements..., però tots tenen en comú la "màgia". El seu art i la seva metodologia està en continua creació, incloent la incorporació de les NT.   Ensenyant com artistes i mags, criden l'atenció de l'aprenent, li deixen fer, li ensenyen a imitar, donen suport a l'alumne en els seus descobriments, creen influències (ens duren fins i tot sent adults), i moltes vegades transformen les dificultats en possibilitats, com bé deia Paulo Freire. 

Corroboro això de ser artista perquè la seva actuació, enfrontada cada dia a diferents situacions amb els seus alumnes, es pot igualar a un actor o protagonista en una escena determinada.   Un treball diferent dia a dia, grups heterogenis, contextos i coprotagonistes dispars..., però el mestre-artista actua obert a ampliar noves formes d'ensenyar, i està sempre disposat a aprendre i millorar.

Em crida l'atenció la significativitat del vídeo de Burton, el mestre premia els èxits amb nous reptes, està vigilant de lluny, treballa juntament amb el seu alumne... S'entén  que no és un mer transmissor de coneixements, com és el mestre-científic o tècnic, o sinó que ha de proporcionar una practica natural d'ajuda i guia, d'adaptació i canvi a les noves realitats socials i personals. 

En la societat actual no n'hi ha prou amb aprendre conceptes, cal "aprendre a aprendre", "aprendre a fer", i "aprendre a ser".    Sota la meva experiència puc afirmar, que és essencial cada curs, esborris l'anterior i t'adaptis al nou grup, sigui o no en la mateixa ciutat, coneguis bé el seu context i recursos socioeconòmics, i a partir d'aquí, contrueixes la metodologia, les actituds i un rol o paper especial per treballar amb el teu nou grup d'alumnes .

La gran idea de Binta, Fèsser.

El sentit del documental, la "idea", es vincula directament amb el desig d'educar un nen "tubab" en els valors culturals de l'Àfrica subdesenvolupada.  Força interessantper reflexionar...

Veritablement, el desig de la Binta i el seu pare, és un desig de progrés, però no econòmic o tecnològic, sinó un progrés educacional d'un nen "tubab", és a dir blanc, per educar-lo en la seva societat, amb valors propis com: la igualtat, l'amor, la vida sostenible i senzilla, la solidaritat, la defensa sense armes... , ho resumeix molt bé la Binta en la seva carta: "Desenvolupar aquí com a persona i adquirir els coneixements necessaris per ser feliç". 

La societat de Binta, com les dels nostres avantpassats, està equilibrada juntament amb la naturalesa, la societat i la resta d'homes; i la ciència i la tecnologia han portat un trencament amb l'anterior, una modificació del nostre "context" tradicional, de la nostra identitat com a éssers humans que vivim dels nostres recursos del medi.  

Com a persones de "Primer Món", hauríem de valorar en el progrés de la societat, la identitat pròpia de cada societat, d'aquesta manera només implantar les necessitats de desenvolupament segons el seu entorn i les necessitats, valorant els aspectes que els fan feliços (cançons, balls , treballar la terra, focs artificials, anar a l'escola...) i comprometre'ns en la conservació del seu equilibri i relació amb la natura pura, aixi com en  la resta de persones; sense la necessitat d'interaccionar amb la tecnologia com quelcom obligatori.

Hem de defensar el dret a diferents estils de vida, treball i cultura, sense que provoquin desigualtats als països del tercer món, la tecnologia ha d'ajudar al seu progrés com a societat, però sense que sigui un contrasentit, ja que primer hauríem d'acabar amb la pobresa que impedeix l'accés a la tecnologia, o afavorir altres "valors indispensables", com: oferir treballs, habitatges assentats, complir necessitats bàsiques...; i pel que fa a l'escola: comptar amb professors formats, que les nenes segueixin l'escolaritat, instal·lacions netes i adaptades, il·luminades, ventilació i adequades sense problemes amb la metereologia, comptar amb materials perquè els alumnes escriguin (guixos, quaderns i pissarres), alimentació bàsica per no estar cansat...

Cal conèixer que passa al nostre món, si en el de la Binta, són feliços amb uns focs articials...  No us fa reflexionar?

L'aula de convivència a l'ESO

Les característiques adaptatives, a l'atenció a alumnat amb dificultats en la regulació del seu comportament a l'ESO, són vinculades a processos de canvi social i cultural.  Els alumnes amb comportament problemàtic, solen tenir dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la frustració, es poden sentir ferits amb facilitat, tenen una capacitat limitada per a la flexibilitat i l'adaptabilitat, tenen respostes negatives davant de la frustració i es mostres inflexibles, el seu pensament és concret i rígid, pateixen comportaments explosius i poden demostrar des de petits amb un descontrol total.

Les aules de convivència o espais de reflexió dins els centre escolar, es vinculen a les necessitats educatives d'alumnat amb problemes de comportament.  Aquestes es detallen normativament en l'Ordre de 20 de juny de 2011, i tenen un doble caràcter: preventiu i punitiu; sempre per millorar la convivència. El seu primer propòsit és per ajudar als professors a la consecució d'un bon clima de treball a les aules, i el segon és crear un lloc de reflexió per a aquells alumnes temporalment "sancionats" amb diversos dies d'expulsió. Cada centre, i a través del Pla de Convivència i d'acord a l'equip tècnic de coordinació pedagògica, es podrà elaborar el model que més li convingui, i adaptar-lo a les necessitats necessitats de centre. 

L'aula de convivència pertany a l'àmbit educatiu, però malauradament, no és possible comptar amb tots els subjectes que intervenen en aquest àmbit, ja que l'aula de convivència es limita al atendre a nivell de centre.   És a dir, que queda en un entorn reduït  ja que per proporcionar "sortida" a l'alumne amb problemes de comportament, caldria comptar amb el suport il·limitat d'altres subjectes que participen en aquest àmbit educatiu: família, entorn social...   I als quals no es pot accedir des d'aquestes aules de convivència.  Més aviat atén a l'instant a aquests alumnes, i si són reincidents, els ajuda a la reflexió del seu comportament. 

La resposta i el seguiment als alumnes reincidents és el més complicat, és com un repte, i en ocasions se'ls desplaça a centres d'educació especial. Segons el meu criteri, no és una resposta del tot adequada. L'escolarització ha de ser en un centre ordinari perquè no cal la segregació d'uns i altres alumnes, sinó l'adaptació del sistema a aquest alumne. Només cal, diagnosticar i prendre mesures amb antelació, i treballar a l'aula amb desdoblaments de grups, més matèries optatives de reforç, i si ja fos necessari elaborar programes de diversificació curricular.

Tipus d'aprenentatge

• Destreses bàsiques: coneixement estructurat necessari per aprenentatges posteriors. 
• Instrucció directa: instrucció per al domini de destreses bàsiques. 
• Ensenyament actiu: explicacions i demostracions del mestre i interactuació amb els estudiants. 
• Aprenentatge per descobriment: els alumnes treballen sols per descobrir principis bàsics. 
• Raonament inductiu: formaulación de principis generals basats en el coneixement d'exemples i detalls. 
• Pensament intuïtiu: donar passos creatius per arribar a solucions. 
• Descobriment guiat: s'ofereix la direcció per descobrir el resultat. 
• Raonament deductiu: avançar logicament per les regles per arribar a una solució.

Quin és el que portes a terme a la teva aula? 

 Creus que és el millor per aconseguir èxit en el procés EA?

Trastorns psicopatològics i personalitat.

La personalitat actúa com un factor de desenvolupament de certs trastorns de la conducta, la resposta a les alteracions emocionals fortes dependrà de la personalitat de la persona.  El model d’estudi de Claridge (1967), aporta les relacions entre trets de la personalitat i alguns trastorns psicopatològics.  Ens mostra prediccions però en la mesura de la inestabilitat emocional i impuls elevat d’ansietat, són una mateixa dimensió de personalitat.

           Aquestes prediccions són les següents: 

•  Introversió amb alta ansietat de la persona: comportament autosuficient, rígid, sobri i conscient. Aquest comportament porta a una reacció obsessiva que a la vegada comporta una major vulnerabilitat a la distímia (depressió).
•  Introversió amb baixa ansietat de la persona: conductes passives, retretes, tímides  i reservades. La reacció a aquest comportament, davant d’un transtorn emocional, reaccionarien més probablement de forma esquizoide. Es poden definir com  persones amb una major vulnerabilitat a les psicosis esquizotípiques.
•  Extraversió amb baixa ansietat de la persona: dependència, calma, irreflexió i manipulació de l’ansietat. Aquest comportament provoca una major vulnerabilitat a la histèria i tendència a la conducta histriònica.
•  Extraversió amb alta ansietat de la persona: impulsivitat, inquietud, inestabilitat i agressivitat. Ens permetrà un tipus de transtorn, davant d’alteracions emocionals o afectives, també molt variable, com és el cicloide. Aquestes persones les podem definir amb una major vulnerabilitat a la psicosis maniaco-depressives.

Dimensió emocional del aprenentatge.

La dimensió emocional a l'aula, es treballa a partir dels sentiments i afectes, és una educació en valors i que desenvolupi habilitats socials. 

Les emocions, els afectes i els sentiments, conflueixen amb els aspectes intel·lectuals durant l'aprenentatge.   Si convertim els aprenentatges en utilitat per a la vida quotidiana, i per tant, donem sentit a fi d'EA, aconseguirem Aprenentatge Significatiu. 

Els factors que intervenen en l'aprenentatge, i que per tant, cal tenir en compte, són: 

UNESCO

• Context: ambient de l'aula, i estimulació familiar. 
• Estat d'ànim de l'individu.
• Coneixements previs.
• Motivacions i interessos. 
• Relació amb el professor i entre iguals.
• Intel·ligència.

L'estimulació familiar és un dels mecanismes bases d'aprenentatge. Els models familiars han de mostrar paciència, escolta, seguretat i afecte. El nen ha de sentir estimat en l'àmbit familiar, i propiciar-hi metes d'aprenentatge a curt, mitjà i llarg termini, sempre valorant el seu esforç personal.

Primer contacte amb les NTIC en Educació (UOC)

L'assignatura de NTIC resulta novedosa ja des de el format de aula, diferent a la resta i molt més fàcil i còmode per l’ús habitual. Aquesta primera PAC, recollirà les primeres impressions personals i coneixements de l'ús de les noves tecnologies en l'entorn educatiu. Com primer contacte, en aquest nou terreny, us presento a continuació les preguntes d'autoavaluació:

1.¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta. Estic d'acord que garanteix el progrés social, però econòmic no ho tinc tan clar.  Per una part sé que la societat actual necessita del progrés tecnològic, tant per facilitar eines, com per promocionar relacions socials i comunicatives.  Però tot i que ens facilita la vida, crec que no produeix un progrés econòmic com a tal, ja que, malauradament, l'ús de les tecnologies, suposa una inversió important de diners

2.¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses? No estic d'acord, ja que penso que no hi ha garantia de neutralitat ideologica, mentre el progrés científic de les NT i en la societat depengui dels governs, que com ja coneixem no demostren neutralitat en cap tipus de tema o interès públic.

3.Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. Totalment d’acord.  Actualment son indispensables amb la seva funció de formació i d’acostament de la informació a les aules.  Cal tenir en compte, la implicació dels mestres i professors per fer un bon ús de les mateixes.

4.¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? El desenvolupament de l'ésser humà en els últims anys a estat propiciat pel fàcil accés a la informació a través d'Internet, pel gran desenvolupament tecnològic que ens facilita el dia a dia, i perquè l'ésser humà ha evolucionat cap a un món  global i general.

5.Defineix en una frase la Tecnologia Educativa. Digues quin és el seu objecte d’estudi. La Tecnologia Educativa es defineix com un model de tècniques d'ensenyament vinculat a l'audiovisual, que busca millorar el procés d'ensenyament aprenentatge, a través de plataformes o materials didàctics tecnològics.  Per tant, el seu objecte d'estudi és la millora educativa a través d'eines tecnològiques.

6.Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.  Un exemple de transmissió de coneixement pot ser quan el professor a través d'una exposició ens explica, als seus alumnes, com funciona el nou programa Moodle que utilitzarem a classe. La construcció del coneixement s'aconseguirà quan dia aa dia, l'alumne va utilitzant el programa per si mateix, va realitzant proves i comprova que funciona tal com li va transmetre o li va explicar el seu professor.

7.Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". Totalment d'acord, crec que el context en què es desenvolupa l'individu és vinculant per a tota la vida i en tots els sentits. Les persones comprenem les idees, els donem sentits, mitjançant la nostra percepció personal, que ha estat creada en el nostre medi social i cultural, de manera innata.  Un exemple clar, poden ser les diferents societats o cultures com poden concebre la mateixa paraula, però atorgant-li valors diferents.

8.¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? La veritat que ho vaig adaptar als meus preferències des del primer moment. Crec que d'aquesta manera em facilitava la feina i personalitzant el "entorn" aconseguia tenir a mà tot el que m'interessa ... Des que estudi a través de la UOC, el meu dia a dia amb les tecnologies sobretot en l'ús de plataforma virtual, fòrums, documents ... a millorat bastant, però vull seguir aprenent més eines que em facilitin i personalitzin el meu treball virtual.

9.Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts? Conto amb la majoria dels coneixements que s'exigeixen, però crec que el desenvolupament de l'assignatura seré capaç d'ampliar i millorar aquests coneixements. Ja que en el dia a dia em maneig bé, però en el que és instal·lació, gestió informàtica o alguna cosa més conceptual, no tinc els coneixements necessaris

10.Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:  8
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 1
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9

Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

Les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació desenvolupen un paper fonamental en la millora i ampliació de l'educació.  Són una eina imprescindible que s'ha d'incorporar en els processos d'ensenyament i aprenentatge, per poder potenciar aprenentatges vinculats a l'actual societat del coneixement.   A continuació us adjunto un esquema conceptual, sobre la intervinculació de Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

Decàleg de l'aprenentatge

1. És un procés natural i personal. 
2. Viure és aprendre. 
3. En l'aprenentatge influeixen factors cognitius, motivacionals i afectius. 
4. Va lligat a l'esforç, a la superació de pors i dificultats. 
5. El fracàs no existeix. 
6. Implica ser capaç d'interpretar, discretar i pensarde altra manera. 
7. Cal obrir-se als altres. 
8. El que se'ns ha transmès és una recepció activa. 
9. Tot es pot aprendre. 
10. No et conformis amb la forma rutinària de fer les coses.

"Psico" i Pedagoga

Psico, del grec "ànima" o "activitat mental", i Pedagog, del grec "conductor" (gogos) del "nen" (paidos). 

El psicopedagog cobra gran importància en l'educació i en l'estudi del procés ensenyament-aprenentatge.   Docents, famílies i alumnes reben la seva ajuda orientadora per resoldre problemes en l'aprenentatge, tenint en compte aspectes tan importants com la motivació, les expectatives, els interessos i les necessitats de cada individu. 

Per tant la nostra funció és avaluar, diagnosticar i tractar, tant dificultats de l'aprenentatge, com trastorns del desenvolupament; duent a terme un suport amb mediació i orientació familiar de base.

Troba la relació:  "Un conflicto no resuelto, es como un disco rayado...  Impide que pasemos a la siguiente melodía",  de Cristóbal Jodorowsky.